El capítol d'ahir el van seguir més de mig milió de persones, tot un èxit! I gràcies que té tants seguidors, i que són tan participatius, la tele ja ha anunciat que hi haurà una segona temporada.
A el Blog de Polseres vermelles una nena seguidora de la serie ha possat:
Maria ha escrit:
Tinc 18 anys i la veritat es que estic del tot enganxada a la sèrie. La meva mare creu q no l'hauria de mirar pq es molt trista, si és veritat, ho és, però es que la vida es així de trista moltes vegades. Fa tres anys, ella la meva mare va estar molt malalta, va estar molt temps a l'hospital com els polseres,i jo que estava amb ella sentia el que la impotència davant una malaltia, com pots perdreu tot en menyys de un minut, com tot el que tens no val res davant la malaltia i encara menys davant de la mort. És una sèrie del tot real, em va viure, a mi personalment em fa viure.... identifico la meva mare amb el lleó, la meva àvia amb l'ignasi i a mi mateixa amb la cris. Jo no vaig ser anorèxica, però si que he esttat molt malalta psicologicament, i lluito cada dia perque no em passi mai més.... és impressionant el poder q té la ment a vegades es pitjor que un mal físic i això no ho dic jo, ja ho deia Epicur, gran filòsof, fa segles. En fi, felicitar a l'ALbert per donar-nos aquesta fantàstica sèrie cada dilluns al vespres, i encara es més forta si es base en una experiència personal. Ànims a tots els polseres sou els millor....grans actors! Ignasi t'estimem!! Intensament vius amb volsaltres!
A mi m'ha impactat moltíssim perque no sol es la Maria sinó que moltes personas més que també es senten relacionades amb aquesta serie...
o sigui que LA SEGONA TEMPORADA SI US PLAU!♥
